RELAT DE BELLES COSES FALSES
Una exposició de paisatges
12/07/2013
Idolatrar el verd
La fal·lera de cromatisme verd inunda els discursos més convencionals sobre el paisatge, des de l’ecologisme superficial fins al gust acomodatici per la representació dels entorns arcàdics i bucòlics més tranquil·litzadors. Paisatge igual a entorn verd i humit en seria la formulació més corrent. És una visió reforçada sens fi per l’oferta mediàtica més acrítica, com és el cas de programes tipus ‘El paisatge favorit de Catalunya’. Una altra prova, molt a l'abast de tots: si cerquem a google per la paraula 'paisatge', apareix un desplegament d'imatges dominades pel verd, juntament amb alguna altra inclinació també recorrent, com les albades i postes de sol (parlaríem d''ortolatria'?).
La propensió al verd va induir Alain Roger a encunyar el neologisme 'verdolatria'. El mot dóna nom al primer dels apartats de l'exposició, amb el qual hem volgut connectar les grans tradicions pictòriques del paisatgisme català –l’Escola d’Olot és la més conspícua– amb una reflexió sobre el lligam del paisatge amb la natura, un vincle que sovint és pur simulacre. En tot cas, no és sempre tan idíl·lic i amable com pinta la postal.
Tornem a google per escriure 'verdolatria': ja surten unes quantes imatges de l'exposició.
