RELAT DE BELLES COSES FALSES
Una exposició de paisatges
29/06/2013
La invenció del Delta (I)
El nostre context físic immediat, el Delta de l’Ebre, esdevé paisatge molt més tard que altres entorns geogràfics de Catalunya
Els primers intents de representació del Delta apareixen en el camp de la literatura. L’escriptor Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita 1902-Barcelona 1984) és citat com un creador pioner en la construcció simbólica del Delta, amb obres con Terres de l’Ebre, del 1932. Un altre autor rapitenc, el contemporani Emili Rosales, destaca que Arbó és “el primer escriptor a situar el paisatge i la gent de l’Ebre en el centre de la seva obra, aconseguint un cert impacte en la literatura catalana dels anys 30 precisament pel desconeixement barceloní de la realitat ebrenca (…) És el gran presentador del món de l’Ebre a la Catalunya del Nou-cents. Malauradament, la debacle que va representar la Guerra Civil en tants aspectes també va estroncar aquesta normalització que els llibres d’Arbó representaven”.
Des de les arts plàstiques, un dels abordatges inicials va ser a càrrec de l’escultor Innocenci Soriano-Montagut, de qui tenim una obra –Banyista asseguda– a l’exposició. Les seves escenes costumistes del món rural van contribuir a consolidar una imatge del Delta centrada en la pagesia i el cultiu de l’arròs.
